(...) No restes
al teu racó, plorant-te.
Més aviat, renuncia
al patiment per tu.
Pensa't un bri només
del que tots som ací i ara.
Accepta l'aire
que entre tots respirem,
i accepta, sí, també, que no sigues
el que voldries ser.
Roses vindran que vulguen concedir-te
un pétal, un potser
de la seua flairor; el seu miracle.
De moment, no t'angoixes
i no demanes més.
al teu racó, plorant-te.
Més aviat, renuncia
al patiment per tu.
Pensa't un bri només
del que tots som ací i ara.
Accepta l'aire
que entre tots respirem,
i accepta, sí, també, que no sigues
el que voldries ser.
Roses vindran que vulguen concedir-te
un pétal, un potser
de la seua flairor; el seu miracle.
De moment, no t'angoixes
i no demanes més.
Hoy, aquí
(...) No te quedes
en tu rincón, llorandote.
Más bien, renuncia
al sufrimiento por ti.
piensate una pizca nada mas
de entre todos los que estamos aquí y ahora.
Acepta el aire
que entre todos respiramos,
y acepta, sí, también, que no eres
lo que querrías ser.
Rosas vendran que querrán concederte
un pétalo, un quizás
de su florecer; su milagro.
De momento, no te angusties
y no pidas más.
De "Bressoleig a l'insomni de la ira"
No hay comentarios:
Publicar un comentario